Sempre és un plaer assistir a una Gala de Premis del cinema. Si a més vas amb una amiga que també és cinèfila, doncs encara millor. Aquesta vegada hem tornat als Gaudí gràcies a la Isona, la presidenta de l’ Acadèmia, i a la Laia Aubia que em conviden.
Passat el moment photocall que tots tenim, i del que us poso una mostra, de seguida va començar la gala. Presentada per l’a Anna Moliner, consagrada actriu de teatre, va ser de les millors que recordo, amena, amb números musicals ben executats, i en definitiva ben feta. Així que felicitats!
Nosaltres vam estar molt contentes del primer premi al millor guió per la Belén Funes i el Marçal Cebrian per la “La hija de un ladrón” que al final de la nit va aconseguir un total de tres premis, Guió , direcció i pel•lícula de llengua no catalana. Mentre el Marçal estava amb els seus agraïments, i la Belén li anava dient “creo que nos tenemos que ir ya” va haver un moment que jo pensava que ell li demanava matrimoni. ¿Algú més ho va pensar?
També ens fa fer molta il•lusió el Gaudí per “ Suc de síndria” el curtmetratge multi premiat per tot el món. La Irene Moray ens va prometre que passat un mes que té molta feina, farem un passi del curt i un col•loqui posterior. Molt valenta la Irene amb aquest curt i molt bonic el seu discurs d’agraïment.
L’ Enric Auquer també es va endur el premi en la seva categoria, tal i com havia fet dies abans als Feroz. Crec que l’Enric ens donarà molt bons papers més. A veure si un dia el podem convidar.
A qui ja vam tenir és a la Laia Marull que es va endur l’estatueta pel seu paper a “ La innocència” i que felicitem des de aquí, ja que no vam aconseguir trobar-la al finalitzar la gala.
El premi del públic a la millor pel•lícula va ser per “7 raons per fugir” que surt al mes de Febrer i que presentarem amb els seus directors i algú del repartiment. Esteu atents a la data!
Aquest cop la Neus Ballús no es va endur cap premi, però na passa res, ella ens va exolicar desprès que ja s’ho esperava i havia vingut tranqui-la i a passar-ho bé. Estem preparant també al febrer la presentació de “El viaje de Marta”, amb la presència de la Neus. Us avisem!
Les que estaven molt contentes eren la Montse Triola i la Clàudia Robert d’Andergraun pels dos Gaudís a Vestuari i Maquillatge aconseguits amb “Libertè”. Amb la Montse que és una dona estupenda, prepararem quan surti el Dvd, alguna cosa especial, li estem donant voltes a veure si tenim alguna idea genial.
No ens volem oblidar de Karra Elejalde, premi a millor actor protagonista, però no el vam veure desprès. Ni rastre.
Explosió d’alegria a les butaques dels nominats, i a la meva i la de Laura, quan la Maria Rodríguez guanya el Gaudí a millor protagonista per “Els dies que vindràn” . S’ho mereix moltísim, per mi és de les millors actrius que conec, i a més, no es pot ser més bonica i simpàtica. Segona explosió d’alegria amb el guardó a millor pel•lícula, moment on tot l’equip puja a l’escenari. Inclòs el Sergi Moreno i el Tono Folguera, que aquella mateixa nit, amb l’eufòria dels premis, em van confirmar que apadrinarien una butaca. Gràcies família de Lastor. El tercer premi de la nit és de millor muntatge, per tant empat amb “ La hija de un ladróna”.
I no, no ens hem oblidat, encara estem buscant dia per presentar la pel•lícula amb el Carlos, la Maria, el David… a veure si el trobem ja.
Al final de la nit, quant els peus ja no podem més, em vaig trobar amb l’amic Oriol Maymó, premiat amb el Gaudí a millor direcció de producció per “ Quien a hierro mata” que ho està petant aquest any també amb “Vida perfecta”.
Un premi també per Dolor y Gloria, La vida sense la Sara Amat, La Catedral del mar, Elisa y Marcela, El hoyo, el documental El cuarto reino i dos premis per Lo que arde.
Uns Gaudí molt repartits, que és com a mi m’agrada perquè així permet que hi hagin molts més protagonistes i més gent feliç. Em va saber greu per L’Aina Clotet, nominada a dues categories i sense premi, però potser no era el destí ja que estava a Madrid i no l’hagués pogut gaudir com cal.
Ahh i premi especial a Francesc Betriu , entregat per Lluis Homar. Si voleu repassar ka seva filmografia, les tenim totes, inclús “Furia Española”.
Doncs fins aquí la meva crònica del que va ser la nit. Fotos, música, una mica de vi, felicitacions als premiats, tornar a veure a gent que no veus molt sovint, fer relacions comercials, i cine, sobretot molt cine, que és el que ens agrada.
Aurora Depares
